Travessant la frontera artificial entre els dos Empordà direcció sud, es pot veure un paisatge força similar al de l’Alt Empordà, amb l’única diferencia que la majoria de pobles semblen situar-se a la part alta de turonets espaiats per la plana i que les distancies entre ells son com més properes, pel fet que des de aquests turons tot és més a l’abast de la vista. La plana queda recollida pels Aspres, les Gavarres, el massís del Montgrí i cap a l’est pel mar i el massís de Begur.
Al nord-est s’alça el poble d’Albons, enlairat en un turó amb les cases envoltant l’església parroquial de Sant Cugat, s. XIII, i el que queda del castell feudal de la família dels Destorrent, antiga propietat feudal dels senyors de Torroella de Montgrí. La situació dalt del turó era estratègica, tenint en compte el castell ja esmentat, però al mateix temps protegia als seus habitants de les inundacions que originaven el Ter i els seus afluents a la plana. A la plaça Major encara es conserva una base de torre quadrada part de les antigues muralles. Els carrers d’Albons s’enfilen cap a la part alta, típic de les estructures medievals.
Al sud d’Albons i situat en la plana es situa la nova urbanització amb cases modernes i impersonals, entre les quals apareixen un seguit de grues competint amb el campanar de l’església en altura.
Pocs quilòmetres a l’oest, a la muntanya de Sant Grau, amagada entre els pins hi ha l’església parroquial d’origen romànic de Sant Grau d’Albons, reformada al s. XVIII. L’entrada romànica, que encara es conserva, va ser substituïda per una altre a la vessant de llevant. I a pocs metres de la parròquia, la font de la Merla
Uns quilòmetres més al sud la petita població de Tor, també construïda sobre un turó, de la qual es destaca l’església romànica amb absis semicircular i d’una sola nau del s. XI. L’origen del topònim de Tor és incert, encara que es creu relacionat amb una antiga torre de la qual no es conserva cap rastre, també existeix la teoria que com el mateix riu Ter significaria límit o zona fronterera.
Maranyà, igualment com Tor, és un nucli agregat de la Tallada d’Empordà, a només un quilòmetre de distancia. Maranyà, també enlairat sobre un turo, conserva una petita església romànica d’una sola nau dedicada a Sant esteve, que va ser fortificada a la baixa edat mitjana. No gaire lluny es van descobrir uns jaciment arqueològics del paleolític.
La Tallada d’Empordà està composada per cases que han estat construïdes aprofitant murs i torres de l’antic castell medieval documentat des del 1071 i que formava part del comptat d’Empúries, del qual es conserven una torre rodona i dues de base quadrada. L’element més visible, apart de la torre rodona, és la torre que s’alça sobre l’absis semicircular de l’església de Santa Maria, església d’estil romànic construïda al segle XII.
Verges és la població amb més habitants del recorregut. Encara que no és fàcilment visible degut a que el poble ha crescut força als voltants del centre antic, també esta situada damunt una petita elevació que com en els casos anteriors la protegia de inundacions. Del castell i la seva fortificació en queden torres i murs prou visibles. A la banda sud l’antic recorregut de la muralla es seguit per un rec que porta directament a l’antiga fàbrica de farines. La força de l’aigua s’utilitzava per moure la maquinaria, desprès aquesta mateixa aigua regava, i encara ho fa, els camps de conreu. El campanar neogòtic de l’església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa, al centre de la vila, és el signe d’identitat de la població, església que sorprèn per la conservació del seu absis semicircular d’origen romànic, formant part d’un edifici molt més modern. Força coneguda és la processó del Dijous Sant amb els cinc personatges que executen la Dansa de la Mort, d’origen medieval, però no tant la Festa de la Sopa, àpat popular també d’origen antic i que encara es celebra a altres llocs de l’Empordà com al poble de Capmany coincidint amb les festes de carnaval. A Verges se elaboren unes dues mil cinc-centes racions de la tradicional sopa, un plat elaborat als antics rentadors i repartit gratuïtament a la plaça Major. L’origen és a l’època medieval, quan els senyors feudals convidaven al poble en acabar el temps de les collites, com a recompensa per l’esforç i també per a calmar els ànims davant dels tributs a que tenien sotmesos als seus vassalls.
++c.jpg)
Una cop travessat el Ter apareix Ultramort construït dalt d’un turó allargat. A la part més alta destaca la casa pairal de Can Pagès, datada al segle XVIII. Anteriorment havia estat fortificada, una gran garita de forma circular n’és una de les restes. La família Pagès havia esta propietària de la majoria de cases del poble i aquestes havien de pagar censos a la casa pairal. A l’església parroquial de Santa Eulàlia en tenien una capella on hi reposen membres de la família i també un escut. L’absis de l’església romànica no és com en la majoria dels casos semicircular sinó carrat, es a dir recte. La porta d’entrada és una obra barroca del s. XVIII, al seu costat es troba una creu de ferro que commemora la Missió celebrada al 1962.
Parlavà es troba a un quilòmetre escàs d’Ultramort. La església de Sant Feliu conserva alguns elements de fortificació com un matacà. És un petit poble de cases agrupades en estrets carrerons al voltant de l’església i que potser formaven part d’un petit recinte murat del qual avui en dia no en queden vestigis. A la banda sud del poble hi ha una masia amb una garita defensiva.
c.jpg)
Abans d’arribar a Corçà, el nucli de Casavells apareix a l’esquerra, aglutinat a l’entorn de l’església romànica de Sant Genís, des de on es pot divisar una bona panoràmica del pla de Valloses amb el Castell d’Empordà al fons i ja en direcció al cementiri, al pla Jobató, el nucli de Matajudaica, topònim que significa unió de jueus. Sembla ser que amb la butlla del Papa Benet XIII del 1415 en que s’obligava als jueus a residir als calls, els dels pobles del voltant es van ajuntar en aquest nucli.
Finalment el poble de Corçà, al qual pertanyen els anteriors esmentats de Casavells i Matajudaica, que amb la seva estructura medieval va ser construït al voltant del castell. L’església d’estil romànic, s. XII, es dedicada a Sant Julià i Santa Basilissa, i fou reformada als segles XV i XVIII. Des d’aquí es pot entrar al nucli antic passant per carrers com el del Mur o el carrer Major i veien vestigis de les antigues muralles i carrers coberts per arcs. Des del 1442 s’organitzaven fires com a privilegi obtingut del rei Alfons IV el Magnànim, la Fira de Sant Jordi i la de Sant Miquel, en les quals es trobaven comerciants, es feia transacció de bestiar i s’exposaven i venien productes del camp i estris agrícoles. A la carretera, amb el nom oficial d’avinguda de la Costa Brava sobresurt l’edifici que havia estat l’estació del Tren Petit.
No comments:
Post a Comment