Un petit municipi amb 68 habitants, situat a dos kilòmetres de la frontera amb França.
És el municipi més petit (4,55 km2) i més alt (546 m.) de la comarca i està format per un reduït nucli de cases dels s. XVII - XVIII al voltant de l’església parroquial de Sant Martí de la Vajol.
A pocs metres de l’aparcament, a l’entrada del poble, s’alça el Monument a l’Exiliat
El primer que trobem és una casa plena de detalls; plaques commemoratives, una porta feta amb troncs i arrels...i el més curiós, la Font de l’Amor dedicada al que va ser president de la Generalitat abans de la guerra, i a la seva dona.
El senyor Miquel, propietari de la casa, guarda amb orgull el que és, potser, l’únic museu dedicat a l’exili (aquest any 2008 s’ha obert ‘oficialment’ el Museu de l’Exili a La Jonquera). Un antic i petit estable d’animals reconvertit en museu, on trobem fotografies, retalls de diaris, objectes de tot tipus...
Si continuem pel carrer del costat esquerra de la casa arribarem a la plaça on està situat el local social de la Camèlia, inaugurat el 20 de setembre de 1912, era un lloc de tertúlia, jocs, safareig polític i social, on també s’organitzaven quines.
I just al darrera l’església parroquial de Sant Martí de la Vajol, d’estil romànic avançat. Construïda amb carreus granítics com la majoria de les cases del poble, sorprèn per la inusual escala de 33 esglaons que accedeix al campanar. Al poble es diu que aquest número no és casual i que té ha veure amb rituals màgics. El rellotge de sol de la façana tampoc s’escapa a aquestes relacions màgiques ja que està acompanyat de dues columnes en connexió amb els frescos de l’interior de l’església de caire popular i simbologia francmaçona que decoren les capelles de migdia; l’altar dels Dolors i l’altar del Roser.
A un kilòmetre de la Vajol, seguint la carretera de Maçanet de Cabrenys arribem a la Mina Canta, també dita d’en Negrín. On els Republicans van amagar ‘el tresor del Banc d’Espanya’, uns 500 milions de dòlars, que més tard serien enviats a Mèxic en el vaixell Vita. Sobre la entrada de la mina es va construir al 1937 un enorme edifici de ciment armat que encara avui continua en peu.
De tornada a la Vajol convé fer una parada al Mirador de l’Empordà.
Hi ha una petita capella amb l'imatge de Sant Silvestre, papa del s. IV.
Des d’allà es pot divisar tota la plana empordanesa, el cap de Creus i el massís del Montgrí.
El poble d’Agullana sorprèn pel seu aire urbà. Amb edificis modernistes com les Escoles Públiques, l’Asil Gomis, Ca l’Estela, el Xalet dels Parellada ( del qual es diu que el projecte inicial va ser del mateix Antoni Gaudí)...Va ser la indústria del suro la que va afavorir la proliferació del modernisme.
Cal visitar l’edifici de la Societat la Concòrdia, també d’estil modernista, on podrem fer un descans i menjar quelcom senzill mentre els avis juguen a les cartes a la taula del costat.
Al petit poble de l’Estrada (on la Pasionaria va pernoctar abans del seu exili) i pertanyent al municipi d’Agullana hi ha un museu, d’un dels artistes de la zona, situat en una casa del s XVIII. Les habitacions de totes les plantes són utilitzades com a sales d’exposició i a la planta baixa es pot veure un trull en perfecte estat.
No comments:
Post a Comment