El poble de Monells està dividit en dos pel riu Rissec, a una banda el barri de la Ribera que acull l'església gòtico-barroca de Sant Genís i a l'altre l'antigament anomenat barri del Castell.
L'origen del topònim d'aquesta població, la primera referència data del any 922 amb el nom de Mulnels, prové del llatí, amb la paraula molinellos, que significa molinets, probablement els que hi devien haver a la riba del Rissec. Amb una població d'uns 250 habitants dedicats a l'agricultura amb granges de boví, porcí i pollastres i on es cultiven cereals, farratges, blat de moro i hortalisses. En les últimes decades, i degut a la pressió del turisme, han aparegut restaurants, hotels i cases rurals, apart d'una urbanització que trenca amb la imatge del poble.
A l'antigament anomenat barri del Castell, es troben restes de muralles, el carrer dels Arcs i les places de l'Oli i de Jaume I. És en aquesta plaça on es troba la reproducció de la migera de Monells, decretada al 1234 pel Rei Jaume I el Conqueridor, i que junt amb la de Girona servia de base per a mesurar els grans i establir el seu preu a tot el bisbat de Girona. Ja al 1102, el compte Ramon Berenguer III va concedir la primera autorització per fer mercat en aquesta mateixa plaça, aquest acabaria siguen el més gran de tota la comarca, fins que al segle XVII, davant de la puixança del mercat de la Bisbal d'Empordà, va decaure i possiblement va fer minvar la població.
L'origen del topònim d'aquesta població, la primera referència data del any 922 amb el nom de Mulnels, prové del llatí, amb la paraula molinellos, que significa molinets, probablement els que hi devien haver a la riba del Rissec. Amb una població d'uns 250 habitants dedicats a l'agricultura amb granges de boví, porcí i pollastres i on es cultiven cereals, farratges, blat de moro i hortalisses. En les últimes decades, i degut a la pressió del turisme, han aparegut restaurants, hotels i cases rurals, apart d'una urbanització que trenca amb la imatge del poble.
A l'antigament anomenat barri del Castell, es troben restes de muralles, el carrer dels Arcs i les places de l'Oli i de Jaume I. És en aquesta plaça on es troba la reproducció de la migera de Monells, decretada al 1234 pel Rei Jaume I el Conqueridor, i que junt amb la de Girona servia de base per a mesurar els grans i establir el seu preu a tot el bisbat de Girona. Ja al 1102, el compte Ramon Berenguer III va concedir la primera autorització per fer mercat en aquesta mateixa plaça, aquest acabaria siguen el més gran de tota la comarca, fins que al segle XVII, davant de la puixança del mercat de la Bisbal d'Empordà, va decaure i possiblement va fer minvar la població.
+c.jpg)
El castell de Monells va passar constantment de mans degut a la seva situació limítrofa entre els dominis dels comptes d'Empúries i el bisbat de Girona. Era una població fortificada que disposava d'un hospital per atendre pobres i peregrins, fundat per la vidua del compte d'Empúries al segle XIV. Al 1358 és incorporada a la corona pel rei Pere el Ceremoniòs, concedint llibertats i privilegis a la seva població i al seu mercat; al mercat ningú podia ser detingut i els prohoms de la cúria de Monells no tenien l'obligació d'anar a la guerra. Anys més tard, al 1405. Martí l'Humà va vendre el lloc i el castell a Bernat de Senesterra, la família de la qual va mantenir senyoria fins finals del segle XV.
+c.jpg)
A dos kilómetres es troba Sant Sadurní de l'Heura, el qual forma part del mateix municipi que Monells i Cruïlles. Tots tres pobles es van fusionar el 2 de gener de 1975 formen el municipi més gran del Baix Empordà, quasi 100 km2 d'extensió, 71 km dels quals pertanyien als grans dominis feudals de la baronia de Cruïlles.
Les primeres referències de l'any 904 parlen de la petita parróquia de Sant Joan de Salelles situada al costat del castell, del qual nomès resta la base de la torre de l'homenatge que forma part del campanar de la nova església i part de la sagristia. El castell possiblement va ser enderrocat al segle XVIII quan es va edificar el nou temple, donant lloc a la gran plaça de la Font. L'església parroquial d'estil barroc, és molt gran en relació amb el poble i destaca per sobre de la resta d'edificis. A la façana i just sobre de la portalada es troba una fornícula buida on hi havia hagut la imatge del Sant Patró fins al 1936 quan va ser destruïda durant la Guerra Civil. La nova església es va construir majoritàriament amb les aportacions dels fidels en tan sols tres anys i mig (1773-1777).
A un costat de la plaça hi han els Valls, excavació allargada destinada a contenir l'aigua i que es construïen al voltant de castells i fortaleses amb funcions defensives. En alguns casos es feien servir per recollir les aigües superficials que més tard serien utilitzades per al bestiar. De la plaça de la Font surt el carrer Major, llarg i estret, amb interessants cases dels segles XVII-XIX.
.jpg)
+c.jpg)
Finalment Cruïlles, el tercer poble del municipi, format pel nucli històric i el veïnat de Sant Miquel de Cruïlles. També fortificat, es situa al voltant d'un turonet, on per la seva altura destaquen la antiga torre de l'homenatge i el campanar de l'església parroquial de Santa Eulàlia, a pocs metres l'un de l'altre. A la resta del poble es poden trobar restes de muralla i dues torres de base quadrada de l'antic sistema defensiu. L'escut de la baronia de Cruïlles està representat per set creus, les quals s'afegirien a l'escut de la baronia de Peratallada al 1250 quan en morir sense successió Ponç de Peratallada, la seva germana Guillema es va casar amb en Gilabert de Cruïlles i aquests es van desplaçar al castell de Peratallada convertint-l'ho en el centre de la seva baronia, els límits dels quals arribaren des del mar (castell de Begur) fins a Calonge i contaven amb possessions a Llagostera i d'altres punts de Catalunya com ara el castell de Rupit.
Al veïnat de Sant Miquel de Cruïlles resta encara en peus un dels edificis més importants del romànic català; el monestir de Sant Miquel, segle XI. Priorat benedictí existent des de l'any 904, que va començar a decaure al segle XIV quan nomès restaven cinc monjos. Del monestir es destaca l'església que inicialment va ser plantejada amb una sola nau i amb un transsepte molt marcat i sense cúpula. A mesura que s'anava construint es va modificar l'idea original passant a tres naus i al 1326 aquestes naus laterals van desaparèixer convertint-se en capelles interiors. No queden restes del claustre del monestir, només alguns arcs que formaven part de les seves estances i la casa del prior que es creu situada on avui en dia hi ha una masia, a pocs metres de l'església. Les restes de pintura a l'interior de l'edifici daten del segle XII i representen dues fileres de lleons, una de les poques representacions que ens han arribat als nostres dies.
No comments:
Post a Comment