De Llers a Avinyonet de Puigventós (CAT)

Arribant a Llers des de la N II, hom es sorprèn de veure aparèixer el poble una vegada passat el petit nucli de la Vall. Encara que Llers està enlairat, queda amagat darrera el Puig d’en Clos, es com si hagués decidit l’anonimat com a part del seu encant. Tot i així la població disposava en la alta edat mitjana de tretze castells per a la defensa del seus territoris. Només un d’ells, al punt més alt del poble, resta encara dempeus. Alguns han desaparegut i la resta com ara el castell de Serraí encara conserven algun mur.
A mesura que es puja cap a el poble es passa, sense adonar-se’n, per les restes del poble que va desaparèixer el 8 de febrer de 1939 quan els soldats republicans van fer explotar el polvorí que tenien emmagatzemat a l’interior de l’església de Llers. Tot aquest barrí, millor dit el poc que queda d’ell, està siguen engolit per una nova urbanització, no només el paisatge de l’Empordà pateix l’atac continu de l’especulació sinó també la seva història.
Una vegada a l’interior de Llers, cal parar a la Plaça Ramal des de on podem entrar al anomenat barrí del Castell pel carrer de la Força. En aquest carrer es troben unes portes dovellades, d’arc de mig punt, decorades amb tres baix relleus que simbolitzen un personatge masculí, una dama i una altre de difícil classificació. Un mico? Una calavera? Aquests relleus van ser esculpits per un artesà del s.XVI a la casa del conegut Rotllens del Portal. I era la primera casa que hom es trobava a l’accedir a l’interior del recinte emmurallat.

Uns metres més endavant i a ma esquerra hi hala gran torre de l’homenatge del castell de Llers. Aquesta torre té una enorme esquerda provocada al any 1700 al explotar el polvorí emmagatzemat en el seu interior. Llers no deu ser el poble més idoni per a guardar explosius, ja que la història ens documenta dues explosions, aquesta i la del 1939.
La passejada pot continuar per aquest barri on es poden veure les restes de cases enrunades al carrer Muralla. És aquí on cada desembre té lloc el pessebre vivent de Nadal. Sembla com si els murs d’aquestes cases, que durant tot l’any amaguen la presència de les bruixes de Llers, haguessin de claudicar a un esperit nadalenc forçat pels nous temps.
Ja com a últim, és recomanable fer una visita al fantasmagòric barri del Poble Nou.
Pocs anys desprès de l’explosió de Llers i ja en mans del nou regim, la llavors coneguda institució de Regiones Devastadas va fer construir tot un nou poble; una església per a substituir a la desapareguda desprès de l’explosió, una plaça amb tot de porxos on haurien d’anar el mercat i les botigues, 45 cases de pagès de tipus mitjà i un nou cementiri on van anar a parar els ossos escampats per l’explosió de l’anterior cementiri.
Aquest poble hagués estat la delícia del turista dels anys 70 que buscava la imatge promoguda per el nou regim. Però no va ser així, ja que el pressupost es va acabar abans de temps i el nou poble mai va arribar a ser el que havia de ser.
Al 1946 es va començar a forjar una figura d’una dona cavalcant sobre una escombra i rematada per una creu per foragir bruixes que havia de situar-se a sobre del campanar.
El rector no hi va estar gaire d’acord per que entre els fidels hi havia més de 40 parents d’una dona que havia estat una suposada bruixa al segle XIX. No fos que l’assistència a la missa del diumenge quedés minvada per aquesta circumstancia.

Des d’el barri del Poble Nou s’agafa la carretera que ens porta a Avinyonet de Puigventós. Durant 4 kms es recorre la Garriga, com l’anomenen a Avinyonet o el Pla de Vinyes nom que utilitzen a Llers. Aquest paratge està format per terrenys calcaris molt pedregosos , on les roques sovint afloren a la superfície. Fou una zona dedicada tradicionalment a la pastura on el desenvolupament de parcel·les conreades va ser posterior. D’aquest període de pastures han quedat moltes barraques de pedra seca que servien de refugi i per guardar-hi les eines. En el cas de les més grans també s’hi tancava el bestiar.
És en aquest lloc on la imaginació popular hi situa l'indret on les bruixes i altres malignes feien les seves misses o akelarres. S’expliquen històries de persones, que passant a la nit per aquest paratges, hi havien vist dones velles acompanyades de bocs, i inclòs algú explica que hi havia atropellat una d’elles desapareixen misteriosament abans de l’impacta.

Finalment i ja a Avinyonet de Puigventós s’han de seguir les indicacions que porten al centre del poble. L’església de Sant Esteve conserva pocs elements de època romànica, ja que va ser reconstruïda al s. XVIII. Es va capgirar l’orientació i el frontis romànic és ara el mur de capçalera. Actualment és una església d’una sola nau, de planta rectangular i els seus murs queden integrats amb les restes de les fortificacions del castell emplaçat al seu costat. L’entrada està flanquejada per dos enormes xifres que li donen un punt majestuós i el timpà allotja una creu en relleu, a penes visible ja que va ser malmenada expressament durant la Guerra Civil.
Els murs del costat mateix de l’església pertanyien al castell d’Avinyonet on encara es pot veure la entrada principal a al fortalesa. Aquest castell es convertiria més tard en Comanda de l’ordre de l’Hospital.
Les cases de pedra que envolten el castell i l’església són en la seva majoria dels s. XVI al XVIII, amb finestres de carreus i llindes de portes amb dates i inscripcions, fins i tot l’actual ajuntament ocupa l’edifici d’una antiga església del s. XVI. Tot un seguit de petits carrerons irregulars a dalt d’un puig des de on es divisa el Pla de la Torre i els pobles veïns de Taravaus i Vilanant.

http://www.nikduserm.com/