Recorregut per l’Alt Empordà, des de Pont de Molins a Les Escaules, per un dels territoris de més afavorit per l’ aigua i en el que s’havia previst situar, originàriament, l’actual embassament de Boadella.
Pont de Molins és un poble que es va formar a les ribes de les tranquil·les aigües de la Muga, al costat de la carretera que va a França,.
La paraula Pont va ser afegida a la originària de Molins, en construir-ne al s.XVIII un pont gran, per tal de millorar l’antic que hi havia a la carretera de França.
A menys d’un quilòmetre, en direcció oest, es troba el nucli original del municipi, anomenat Molins, topònim que es deu al gran nombre de molins que hi havia antigament a banda i banda del riu, dels quals encara avui s’hi veuen restes, com n’és exemple l’anomenat Molí de la Son, o el que està cobert
amb volta de canó, de planta rectangular, acabada en un semicercle, on es poden veure les sortides d’aigua. La data de 1791, es troba a la llinda d’entrada.
A l’altre riba de la Muga, sobre un turó, es veuen les restes del castell de Molins, un dels tretze castells que hi havia a Llers, quan aquesta població pertanyia encara al municipi més al sud.
Surtin de Molins i girant a la dreta cap a les cases de la part més alta del poble, es troba el camí que transcorre primer i durant un quilòmetre en direcció nord entre murs de pedra seca i més endavant delimitat camps d’oliveres; cap a la part més alta del serrat el camí corre entre boscos d’alzines i pins, fins arribar a l’abadia de Santa Maria del Roure. En un d’aquests boscos, mig amagat, hi ha un monòlit que recorda la victòria en una de les batalles lliurades contra els francesos.
En arribar es poden veure clarament les ruïnes de l’antiga canònica agustiniana de Santa Maria de Roure i a pocs metres el santuari de la Mare de Deu del Roure. Segons la tradició la imatge de la Verge va haver de ser amagada cap al 1503, a causa de la guerra, i no va ser trobada fins onze anys més tard quan un bou que gratava i bramulava a la soca del roure va alertar als pastors i aquests hi van descobrir la imatge. No acaba aquí la estranya relació entre la Verge i la guerra perquè quan Molins va deixar de pertànyer al municipi de Llers, aquesta imatge va passar, desprès a l’església de Sant Julià de Llers provocant una polèmica entre els veïns dels diferents pobles que la volien.
El primer d’agost del 1936 l’església va ser saquejada i les imatges que hi havia destruïdes, de manera que els caps de Maria i del Nen Jesús van ser rescatats i ocultats en una de les cases del poble.
L’explosió del 8 de Febrer del 1938, que va destruir bona part del poble, no va acabar amb les restes que encara quedaven en peu: si el cap de Jesús va desaparèixer, el cap de la Verge Maria va ser trobat entre les runes i ara es pot veure a l’església del poble nou, al costat d’una reproducció d’alabastre.
Tornant cap Molins, agafem la mateixa carretera local que havíem deixat per dirigir-nos a Les Escaules, tot seguint el traçat de la Muga. Just abans d’arribar al poble veurem en la part més alta de la serra el castell de Les Escaules, dels XIV, que també formava juntament amb aquest de Molins, el conjunt dels tretze castells de Llers.
Aquest seguit de castells tant propers els uns dels altres, feia de frontera entre els comptats de Besalú i Empúries. A l’oest de Les Escaules hi ha un camí que permet arribar, fent una agradable passejada entre boscos d’alzines i pinedes, fins dalt del castell.
Pont de Molins és un poble que es va formar a les ribes de les tranquil·les aigües de la Muga, al costat de la carretera que va a França,.
La paraula Pont va ser afegida a la originària de Molins, en construir-ne al s.XVIII un pont gran, per tal de millorar l’antic que hi havia a la carretera de França.
A menys d’un quilòmetre, en direcció oest, es troba el nucli original del municipi, anomenat Molins, topònim que es deu al gran nombre de molins que hi havia antigament a banda i banda del riu, dels quals encara avui s’hi veuen restes, com n’és exemple l’anomenat Molí de la Son, o el que està cobert
amb volta de canó, de planta rectangular, acabada en un semicercle, on es poden veure les sortides d’aigua. La data de 1791, es troba a la llinda d’entrada.
A l’altre riba de la Muga, sobre un turó, es veuen les restes del castell de Molins, un dels tretze castells que hi havia a Llers, quan aquesta població pertanyia encara al municipi més al sud.
Surtin de Molins i girant a la dreta cap a les cases de la part més alta del poble, es troba el camí que transcorre primer i durant un quilòmetre en direcció nord entre murs de pedra seca i més endavant delimitat camps d’oliveres; cap a la part més alta del serrat el camí corre entre boscos d’alzines i pins, fins arribar a l’abadia de Santa Maria del Roure. En un d’aquests boscos, mig amagat, hi ha un monòlit que recorda la victòria en una de les batalles lliurades contra els francesos.
En arribar es poden veure clarament les ruïnes de l’antiga canònica agustiniana de Santa Maria de Roure i a pocs metres el santuari de la Mare de Deu del Roure. Segons la tradició la imatge de la Verge va haver de ser amagada cap al 1503, a causa de la guerra, i no va ser trobada fins onze anys més tard quan un bou que gratava i bramulava a la soca del roure va alertar als pastors i aquests hi van descobrir la imatge. No acaba aquí la estranya relació entre la Verge i la guerra perquè quan Molins va deixar de pertànyer al municipi de Llers, aquesta imatge va passar, desprès a l’església de Sant Julià de Llers provocant una polèmica entre els veïns dels diferents pobles que la volien.
El primer d’agost del 1936 l’església va ser saquejada i les imatges que hi havia destruïdes, de manera que els caps de Maria i del Nen Jesús van ser rescatats i ocultats en una de les cases del poble.
L’explosió del 8 de Febrer del 1938, que va destruir bona part del poble, no va acabar amb les restes que encara quedaven en peu: si el cap de Jesús va desaparèixer, el cap de la Verge Maria va ser trobat entre les runes i ara es pot veure a l’església del poble nou, al costat d’una reproducció d’alabastre.
Tornant cap Molins, agafem la mateixa carretera local que havíem deixat per dirigir-nos a Les Escaules, tot seguint el traçat de la Muga. Just abans d’arribar al poble veurem en la part més alta de la serra el castell de Les Escaules, dels XIV, que també formava juntament amb aquest de Molins, el conjunt dels tretze castells de Llers.
Aquest seguit de castells tant propers els uns dels altres, feia de frontera entre els comptats de Besalú i Empúries. A l’oest de Les Escaules hi ha un camí que permet arribar, fent una agradable passejada entre boscos d’alzines i pinedes, fins dalt del castell.
.jpg)
.JPG)
El primer que crida l’ atenció, és el soroll de l’aigua que cau al salt o torrent de la Caula, lloc d’interès turístic per les classes benestants de Figueres durant els anys vint i on va ser construïda l’església romànica de Sant Martí de Les Escaules, derruïda al 1923
En aquesta època a Les Escaules es va obrir un restaurant on les famílies, després de passejar pels indrets feréstecs i mentre els nens jugaven a fet i amagar a les coves o darrera del salt d’aigua, es quedaven a dinar. Dins d’aquestes coves van ser trobats, per cert, restes dels assentaments humans més antics de la comarca d’uns seixanta mil anys d’antiguitat
A pocs metres de la Caula hi ha un dels pous de glaç més impressionants de l’Empordà amb els seus deu metres de diàmetre, que data del s. XVIII. De segur que va ser construït, aprofitant un dipòsit d’aigua d’època romana, tancat per una volta de pedra.
A Les Escaules, un poble de carrers estrets també hi havien molins, n’hi havien nou amb rescloses per fer-los funcionar amb més eficàcia.
En arribar davant l’església i girant a la esquerra es travessa el poble pel camí que portar fins al castell. Si es pren aquest camí a la dreta tot baixant es veu la central elèctrica, edifici amb tocs modernistes construït a principis del s. XX que, aprofitant la força de l’aigua de la Muga, produïa electricitat per a les cases del poble.
Un quilòmetre en direcció ponent es troba el Molí de les Puces, enigmàtica edificació pre-romànica del s IX, descoberta l’any 1978 la funció de la qual, ara per ara, és desconeguda.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
No comments:
Post a Comment